Cançons infantils

La música permet evadir-nos, i cadascú pot interpretar les cançons de diferent manera. El que està clar, és que totes estan creades per mostrar un sentiment.

Anem a analitzar aquests 5 exemples: 

1. Gripau blau (Ara va de bo).

2. Lila (Wiskyns).

3. Pedro Navaja (Gato Pérez).

4. Com un puny (Raimon).

5. Nit de Sant Joan (Jaume Sisa).

A l'hora de posar en comú les principals idees de les cançons, hem pogut comprovar, que pot despertar diferents sensacions, ja que cadascú és únic i irrepetible, amb unes pròpies experiències i per tant la melodia i la lletra arriba al cor dels oients de diferent manera.

Començar una classe amb cançons no té preu! ja que és una bona manera de captar l'atenció dels oients, i sobretot dels nens, ja que desperten gran curiositat.

Com parlar bé en públic

Avui en dia, saber parlar davant de gent és un fet molt important per a triomfar, tant per raons laborals com socials.

Per a la majoria de persones és una situació incòmode ja que es creen nervis. Encara que aparentment de vegades passin desapercebuts des de la perspectiva de l’oient. Aquest fet seria un punt a favor, ja que dóna seguretat i credibilitat a l’orador. Però no tot és tan fàcil com sembla, ja que ha hagut d’haver un llarg procés de feina.

‘’Com parlar bé en públic’’ és un llibre que mostra un conjunt de processos, tècniques i mètodes per a obtenir un discurs clar, àgil i persuasiu. De manera que ajuda a aconseguir una millor comunicació oral, controlant els nervis, la mirada i la veu. A més, plasma els secrets que hi ha darrere del discurs, una sèrie de pautes convenients a seguir per a que la presentació sigui eficaç, com per exemple, la preparació d’un bon guió, entre d’altres.

El llibre explica com es pot preparar un guió amb les principals idees que es volen transmetre. Cal tenir en compte que per exposar el tema, s’ha de tenir les idees molt clares i una presentació i una conclusió preparades. És important controlar els nervis, de manera que és convenient respirar profundament abans de començar la presentació. Somriure abans d’iniciar-la permetrà transmetre simpatia al públic, i, a poder ser, utilitzar l’humor, per tal de ser més propers a ells. Tenir una bona introducció permetrà captar l’atenció dels oients. És important començar poc a poc, utilitzar frases breus i simples, canviar el to depenent de la frase, remarcar les idees clau i recular si és convenient. És necessari fer pauses i vocalitzar. El feedback permet observar al públic i veure les seves reaccions, i així poder adaptar el discurs. Com a suport de l’orador es poden utilitzar audiovisuals per fer-ho més entretingut. A l’hora de concloure, s’haurà de resumir les idees principals que s’han volgut transmetre, explicar els plantejaments de la introducció inicial i, si escau, formular preguntes i resoldre qüestions.

En la meva opinió, aquest llibre és molt interessant de llegir, ja que és entenedor, es fa una lectura amena i pot ser útil per a la gran majoria de persones. Seria recomanable que aquest llibre es llegís el més aviat possible.

Crec que la temàtica és ideal, ja que el fet d’aprendre a parlar en públic no l’ensenyen a les escoles i seria convenient. De normal no es solen fer moltes exposicions orals. De manera que si es fessin, la timidesa i/o els nervis serien inferiors a mesura que s’anés practicant i els resultats serien incomparables.

Particularment, he dut a terme alguns consells i m’han sigut eficaços. Amb la pràctica espero aprendre dia a dia i millorar la comunicació oral.

Qui ets tu?

Aquest és el títol d'un treball molt interessant. Consisteix a escollir una persona per a descriure-la, trobant algun fet peculiar d'aquesta i creativitzant, crear una imatge amb unes paraules en què es pugui definir la persona. A més en un altre full, escriure una descripció, un poema, un compte, etc.

Era una mica difícil, fet que la majoria d'alumnes no es coneixien profundament. Si ja és difícil coneixe's un mateix... com definirem a una persona que encara no coneixem gaire? Tot i així, anteriorment, vam fer un exercici de descriure'ns a nosaltres mateixos, i a l'hora d'intercanviar-les entre els companys si es volia llegir la descripció, s'havia de jutjar per les seves paraules a la persona amb diferents adjectius.

En el meu cas, vaig escollir una noia que em transmetia tranquilitat i confiança. Em sentia identificada amb ella en el fet que em va explicar: Quan ella necessitava analitzar situacions, perquè estava confosa, volia aclarir sentiments, etc. escrivia, i això l'ajudava a sentir-se millor amb ella mateixa.

Per això, vaig complementar una imatge d'una fotografia que vaig fer del mar, per mostrar l'evasió de l'escriptura i la tranquilitat que transmetia ella, i, una altra que vaig fer d'ella escrivint, i un muntatge d'interrogants i paraules enfons del mar. Perquè d'aquesta manera els dubtes ''s'enfonsen'' i porten a la claredat i la llibertat que es mostra al cel. Amb unes paraules que deien: Paraules immerses en un mar de dubtes. Aquest va ser el resultat:

A continuació vaig escriure un poema que diu així:

Paraules immerses en un mar de dubtes

He descobert en ella
petites accions que em duen al misteri:
Escriu qüestions en un quadern d’esbós,
on les analitza i les respon.

Quan el sentiment d’inquietud i inseguretat es barreja,
lluitadora; reflexiona fins trobar una solució.
Paraules fusionades creen l’encanteri
les quals enfonsen els mals records.

Quan obrí els porticons de la finestra,
cridà ben alegre: ‘’Estimades paraules,
m’heu salvat de la presó,
del mar de dubtes que no aclaria pas jo!’’

A l'hora d'exposar l'exercici ha sigut molt amé ja que hem hagut de practicar l'expressió oral davant dels companys i dur a la pràctica el llibre que vam haver de llegir de ''Com parlar bé en públic'' que comentaré a continuació en una altre entrada. A més de ser entretingut, hem pogut conèixer una mica més als companys. Els resultats van ser magnífics!

Doctor Guillermo Orozco / Anuncis

En aquest vídeo, el Doctor Guillermo Orozco, explica principalment que l'escola ha d'incorporar les noves tecnologies, però que els mestres l'han d'utilitzar com a suport de les seves explicacions. El que es veu a la televisió no és la realitat, sinó una tria d'escenes i per tant, es mostra el que es vol que es vegi, a més, pot haver manipulacions a l'hora de presentar programes televisius. Un altre factor  molt important és que els mitjans de comunicació tenen una gran responsabilitat ja que eduquen i per tant han de tenir cura del que s'enuncia.

Envers la presentació d'uns quants anuncis, si s'analitzen profundament, es pot comprovar que hi han detalls que haurien passat desapercebuts.

Tots estan creats per a cridar l'atenció de l'espectador amb la intenció de captar clients per al consum, convencent-los. Per a aconseguir l'objectiu, tenen en compte un seguit de factors com és la llum, la música, els colors, les imatges (ambient, tipus de persones...), els muntatges i efectes, les perspectives de la càmera, missatges, eslògans, etc.

Molts no tenen en compte que aporten valors no aptes per a nens que encara no han desenvolupat l'esperit crític. Als adults, lògicament també els afecta, ja que s'està constantment rodejat d'anuncis.

Un exemple n'és el de ''Galeries Preciados'' on es reflecteix els nens a l'escola representant valors de poc respecte ja que tractaven el material i la roba amb gens de tacte i, entre els companys succeïa el mateix.


Penso, que principalment són les famílies les que tenen el paper principal a l'hora d'educar als seus fills i és a casa on poden passar més temps a la televisió, per tant, cal advertir-los d'aquests aspectes de la societat, en que el consum és present en l'actualitat i hi ha constantment bombardejos d'informació. Per això, cal ensenyar-los que han de saber interpretar la informació i mostrar-los on poden trobar informació fiable.

El llenguatge i les llengües

Més que un mitjà de comunicació

En el procés de comunicació entre emissor i receptor, a més d'un determinat llenguatge emprat, s'utilitzen diferents tipus de senyals que permeten l'enteniment de la informació, però és més que un instrument de comunicació.

Elements del llenguatge

Només els éssers humans gaudim del llenguatge, facultat per la qual podem expressar-nos, creativitzar i tenir una parla desplaçada.

Les llengües permeten abstreure les percepcions i així, classificar-les en diferents nivells i classificar-les en diferents nivells i lligar-les entre elles per captar l'entorn.

El llenguatge és el que permet pensar entre altres factors importants per l'ésser humà, com el discurs abstracte.

La llengua és necessària com a suport de la memòria, tant individual com a suport de la memòria, tant individual per a la identitat personal, com per la col.lectiva com a vehicle per conservar coneixements tant oralment, com per escriptura.

El llenguatge permet el diàleg interior amb nosaltres mateixos, a més de la comunicació amb les persones.

Es pot dir que és el medi més extens, ja que engloba també el llenguatge no verbal, comprés visualment.



HABILITATS LINGÜÍSTIQUES: LLEGIR, ESCRIURE, PARLAR I ESCOLTAR

Aquestes quatre habilitats són necessàries per a la comunicació, ja sigui mitjançant el canal oral o l'escrit. Mentre escoltar i llegir és un fet receptiu, parlar i escriure n'és productiu.

A continuació s'explicaran cadascuna d'elles detalladament:

- LLegir és el procés a través del qual es comprèn un text escrit. Hi ha quatre implicacions que llegir és el mateix que comprendre per Isabel Solé.

1. Llegir és un procés actiu, perquè qui llegeix ha de construir el significat del text. El significat que un escrit té, no és una rèplica del significat que l’autor va voler donar-li. Sinó que és una construcció pròpia que implica el text, els coneixements previs del lector i els objectius amb que s’enfronta.

2. Llegir és aconseguir un objectiu i tenir present que és el que guia la lectura, i, poden ser molt variats (plaer, aprovar, interès, etc.). L'objectiu determina el tipus de lectura, les estratègies de lectura i el control que exercim sobre la lectura.

3. Llegir es un procés d’interacció entre qui llegeix i el text perquè qui llegeix ha de fer-se seu el text, relacionant-lo amb el que sap i ha d'adaptar-se al text, relacionant els seus coneixements previs en funció del que aporta el text.

4. Llegir és el procés de predicció i inferència* contínua. La inferència és l'habilitat de comprendre algun aspecte del text a partir del context. Qui llegeix formula unes hipòtesis sobre el text que llegirà i de les seves parts. Ho fa en funció dels seus interessos i coneixements. De manera que a mesura que va llegint, va verificant o va refutant les hipòtesis.

- Escriure és el procés mitjançant el qual es produeix un text escrit significatiu Hem de tenir en compte tres aspectes per poder treballar el procés complet d’un text escrit.

1. Aspectes formals: Cal.ligrafia, relació so-grafia, distribució en l’espai, etc.

2. Aspectes lingüístics: Sintaxi, morfologia, semàntica, etc.

3. Aspectes discursius: Tipus de text, característiques o propietats del text (coherència, cohesió, adequació, correcció, variació o estil) i el ''procés de composició del text'' (tipus de text segons el context i els objectius).

- Parlar és expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat amb coherència, correcció i adequació a la situació comunicativa.

- Escoltar és comprendre un missatge a partir d’engegar un procés cognitiu de construcció de significat i d’interpretació d’un missatge o discurs pronunciat oralment. Les condicions per ser un bon oient són:

1. Tenir un paper actiu i participatiu. 

2. Respectar l’emissor i les seves idees.

3. Ser objectiu per intentar entendre el que ens vol dir l’altre.

4. Saber descobrir els objectius i propòsits de l’orador.

5. Saber descobrir les idees principals del missatge.

6. Saber reaccionar i parlar quan acaba l’orador.

Ha sigut interessant aquest resum ja que aquestes habilitats són molt important practicar-les i dominar-les, ja que com a futurs mestres serà necessari ensenyar als alumnes a llegir, escriure, parlar i escoltar, ja que són uns factors que permeten el creixement de l'individu. De manera que tots ells estan relacionants, per exemple, per a saber parlar adequadament s'ha de saber escoltar amb respecte, ja que és una forma d'aprendre.

Mister wong

http://www.mister-wong.es/

Serveix com una mena de Google per cercar el desitjat, però a diferència d'aquest, permet veure els registres. A mà dreta, es veuen els registres que ha fet la persona. La gent quan registra una adreça, afegeix una etiqueta.

Per a registrar els marcadors, anant a registrar, ens donem d'alta.

Una vegada instal.lat el programa, hem clicat a ''ajuda'' i a ''coses'' per a crear bookmarklets (botons) a la barra d'eines. Per fer-ho, anem a ''Barra d'eines per a Firefox'' i a continuació, instal.lar barra d'eines.

Per a ingressar una pàgina web, a ''Bookmarklets per altres navegadors'' hem de clicar i ''marcar lloc'' introduint l'URL, seleccionant el text de l'enllaç i l'arrastrant a la barra d'enllaços del navegador. Inroduim el títol, un comentari i l'etiqueta. D'aquesta manera, tindrem diferents marcadors. Es poden compartir adreçes al twitter a compartir.

També es poden crear grups. Així, quan les persones trobin fets interessants, els pujen al Mister Wrong. De manera que la publicació la poden veure a l'instant. Això porta grans avantatges a l'hora de fer treballs en grups o voler compartir informació a unes determinades persones.